Els números

OPINIÓ:
L'altre dia, estava discutint amb un altre "client" de Facebook, una noticia que venia en aquesta xarxa social, que parlava de com una falta ortogràfica et pot deixar descartat d'un procés de selecció. Evidentment, el problema esta en que avui en dia hi han molts candidats per un sol lloc de treball i creuen que de qualsevol manera han de fer selecció.
El que em va semblar absurd (es la meva opinió, evidentment) i precisament ho discutia amb l'altre persona (de forma escrita), es el fet de que una sola falta et pot barrar el pas a un lloc de feina del qual, la persona en qüestió pot ser un bon candidat.
Siguem seriosos: Molts anuncis de feina que posen les empreses en els mitjans de comunicació i portals de feina, tenen faltes d'ortografia. Aixo els incapacita per fer la seva feina? es evident que no.
Del que jo em queixava, es que no es provi de fer una entrevista prèvia a la persona que ha comès "l'imperdonable errada" de fer una falta ortogràfica.
Aquest mateix article, pot tenir diferents errades ortogràfiques, però... això fa que no podeu entendre el missatge que vull donar? Jo crec que no. Crec que aquest missatge es ben clar.
Escriure be, es important, però una cosa no ens ha de fer oblidar l'altre. Em sembla que molts dels mals que te aquesta societat avui en dia, es el de donar molta importància a "xorrades" que no la tenen. Perquè un comercial te que anar amb americana i corbata? Es que es pitjor comercial si porta una camisa sense corbata i va sense americana? A la meva etapa en aquesta feina he conegut comercials que no portaven mai ni americana ni corbata, però, el que es vendre... feien moltes mes comandes que molts xitxarel.los que estaven amb nosaltres i que anaven amb americana i corbata.
El fet del curriculum es igual: a vegades, per aquestes tonteries, deixes anar un bon professional, que sense escriure tan bé com altres, pot treballar molt millor que aquests.
Després, les empreses agafen a gent que falla en el seu lloc de treball estrepitosament. Això si, escriu com els angels i van de vint-i-un botó.
Això em recorda a la ultima casa de barre... perdó, empresa on he estat, on s'han quedat algunes "persones", per anomenar-les d'alguna manera, que no dubtaven a mentir, coaccionar, enganyar i assetjar als seus companys perquè amb el temps, estiguessin a punt (nerviosos, tensos, agobiats, etc.) per després acomiadar-los, amb les excuses següents: Es que no treballes be... Es que la teva actitud no es bona...
Senyors, com pot tenir una bona actitud una persona a la que estan "matxacan" cada dia i posant-la nerviosa? Com pot treballar be una persona amb la que estan ficant-se contínuament per qualsevol petita errada, que aquests mateixos que l'estan criticant, cometent també i ningú els hi diu?
Aquesta "purria" es la que al final es queda a l'empresa, perquè li fan la pilota al supervisor de torn i, com gossos ensinistrats, fan el que els diu el seu "amo", per tal de conservar el seu lloc de treball.
Potser, aquestes persones, aquesta "purria" treballa mitjanament be, però com a persones no valen res, i moltes vegades he vist com la persona a la que acomiadaven valia molt mes que ells com a persona i valia igual que ells com a treballador.
La vida esta mal repartida. No em cansaré de sentir que la vida es així. Però la veritat és que mentre aquesta "purria", aquests "llepaciris", aquests mamarratxos, segueixin a l'empresa i acomiadin gent que val (perquè no estic parlant de gent que porti 4 dies a l'empresa, estic parlant de gent que portaven ANYS) les coses no aniran be.
El problema d'aquestes empreses es que no només les branques estan podrides, el problema es que les arrels (gerents, directius), també estan podrides. Ja els hi va be que retallin així el capital humà. El que importa no son les persones... Son els NÚMEROS. I així anem. I així van les empreses.
No se, potser no hauria d'escriure aquest article, i menys publicar-lo, però,... que caram. Ja estic una mica fart de moltes coses: dels companys hipòcrites, dels gerents sense escrúpols, i dels NÚMEROS. Sobretot dels NÚMEROS.